Nova temporada nous reptes

La Marina subcampiona de Catalunya de triatló distancia B.

2011-05-06T14:54:00.009+02:00

Felicitats Marina!!! Una vegada passat un hivern durillo, en que la Marina ha anat entrenant com les formiguetes, arriben els primers triatlons. Viatge cap a Banyoles amb l’Anna Buxò i allà la resta d’amics que hi participaven. Sortida de la natació a les 8:30, mentrestant jo pedalava de Llagostera cap a Banyoles per aprofitar i fer un bon entrenament. La veig fer la primera transició en sisena posició, amb algun problema per trobar la bicicleta, però molt animada. Fa una bona bicicleta acoplada i al seu ritme, remunta fins la tercera posició. Torna a fer una transició molt millorable... i remata la feina amb un gran parcial de córrer demostrant els seus progressos en aquesta disciplina. Finalment entra segona i com sempre amb un gran somriure a la cara, donant me una vegada més una lliçó de com afrontar les curses.

La resta d’amics crec que tots van acabar contents. En Viñolas sisè de la general cada dia més recuperat, en Gerard Bosch estava content al igual que en Marc, l’Anna sisena noia després de sortir d’una lesió, i menció apart en Jordi Gonzalez, amb problemes físics, vòmits, etc... qualsevol hauria plegat, pit i collons va acabar amb una demostració de coratge.

I jo bavejant.

Bé almenys vaig fer un bon entrenament 130 km de bici i una transició de córrer en que amb vaig trobar bé i el més important ,veient que vaig deixant enrere la lesió.

I Marató de muntanya de L'ardenya

2011-03-23T14:13:00.003+01:00

Després de l’ICAN i una vegada aclarit l’origen d’un doloret que m’emprenyava i amb les bones sensacions que vaig tenir l’any passat , començo la pretemporada molt animat.

Però com sempre als últims anys després d’un any a tope, l’any següent és un desastre , cosa que ens fa replantejar algunes coses. Amb tot això tant la Marina com jo estem unes setmanes bastant desmotivats, i ja se sap quan no estàs bé ... a perro flaco todo son pulgas.

M’obligo a entrenar i surt la idea amb uns amics de tota la vida de fer la Marató de muntanya de L’ardenya. En un moment de demència m’engresco, i faig una de les bogeries més gran del últims anys , en les pitjors de les condicions possibles (poc entrenament, refredat, etc...) prenc la sortida de la Marató i la Marina de la Mitja. Acabo en 17ª posició a gairebé una hora del maquina d’en Roberto.

M’ho passo teta tot patir com un cabró.

L’any vinent repetirem , espero que millor preparat, ja que tinc la imatge del Google deixant-me tirat gravada al foc, jajaja.

ICAN 2010

2011-03-20T00:46:00.007+01:00

Després d’un any en blanc per estudis i demes la Marina tenia moltes ganes de fer alguna cursa. En Guillem Lladó, per nosaltres l’Ovi Guan del triatló, ens va dir que perquè no hi anàvem a l’ICAN, prova que ell organitzava. Ens hi apuntem , i amb la mentalitat d’anar a passar-ho bé, cap a Mallorca amb en Jordi Gonzalez i la Mireia. Allà ens trobem una prova molt ben organitzada ,un recorregut prou atractiu i molts, molts Alemanys. La marina fa una gran cursa tot i el poc entreno , jo no em puc queixar tot i la d’històries que em passen, que seria molt llarg d’explicar, en Jordi també acaba satisfet amb algun record de les put... rotondes. I bé una més per explicar.

A punt per deixar el material.

Preparats per la guerra.

Últims exercicis de respiració.

Bona bicicleta de la Marineta.

La expedició al complert. Gracies Mireia pel teu suport.

Respiralia 2010.

2011-03-17T14:49:00.006+01:00

Després de L’IM de Niza tot seguit la cita obligada de Respiralia, la primera setmana de Juliol. La de vegades que hi pensava fent la Marató...va una volta més, que la setmana vinent estaràs nedant a les aigües cristal·lines de Formentera. Ho vàrem passar de conya amb un ambient excepcional.

La dolfina.

La colla de festa.

La colla preparada.

Nedada amb el Biel, tota una experiència amb moro de ganes de repetir-hi aquest any.

El paradis...

Menció a part.

2010-09-03T17:23:00.007+02:00

La parelleta.

No em podia descuidar la Olga i l’Albert, que van agafar uns dies de les seves vacances per venir-me a veure. Aixecats des de les quatre del mati varen aguantar tot el dia al “solano” fent fotos i sense parar d’animar. Després de la cursa agafa el cotxe i cap a casa del tiron. Manxada que també varen fer en Viñolas i la Imma l’any passat. Moltes gracies nois, us dec una!!!

La meva niñera!!!

Fotos Nice 2010

2010-09-01T00:11:00.005+02:00

Recapitulem.

2010-08-31T23:57:00.003+02:00

Després de Banyoles vaig començar l’entrenament específic de l’Ironman i con he dit alguna vegada... o entreno o escric al blog, i es que no em queda temps per res més. Llargues tirades en bicicleta i dures transicions tot solet, posant-me a prova tant física com mentalment com mai ho havia fet ,ja penjaré algun d’aquest entrenaments.

Sort de la Marina pels seus ànims en moments de defalliment i de la seva comprensió, tot i que ho ha passat pitjor ella que jo amb el collons del Master .El Viñolas que tot i els seus mal de caps,sempre que va poder amb va acompanyar en algun entrenament, i el detallàs d’acompanyar-me a Nice.També el Pipo que em va rescatar dues setmanes abans de la cursa, d’una trencadissa mental important degut a l’esgotament i que gràcies als seus consells d’alimentació i de sentit comú vaig poder superar.

Acomiadant la família abans d’un entreno.

VII Triatló internacional B de Banyoles

2010-04-30T14:49:00.004+02:00

Bé, ja està el primer triatló de la temporada i quin suplici arribar-hi. Després dels efectes de la pinya en forma de poc entreno, i un, que no és un superdotat...em vaig presentar a la sortida d’aquest triatló, un dels més macos de Catalunya.
El dia espectacular amb un sol de primavera en un paratge incomparable per aquest esport, com és Banyoles. Allà ens trobarem els companys d’equip i els companys de Sant Feliu, en Jordi i en Gerard. Ens preparem i cap a la sortida, faig una natació de pena com ja és costum en mi , tot hi haver-se complert les meves pregaries en forma de retallada de metres 1.500 al final. Per fi surto de l’aigua el 300 i pico de 600 esperant recuperar a la bicicleta, cosa que ja ens els primers kilòmetres m’adono que no serà fàcil, per la fluixesa a les cames que últimament m’acompanya. Tot i així miro d’animar-me i vaig avançant ciclistes, menys alguns grupets que deu ni do la feina que fan, fent relleus i tu allà mirant-ho amb cara de gilipolles, el més trist és que ningú xupa roda, i després deuen mirar els parcials de bicicleta i collons que fort que estic. Bé es un tema que val més deixar-ho perquè em poso una mica calent. Amb baixo de la bici i cap a córrer els 20 kilòmetres amb els meus gels , un per cada volta. Amb la cursa de l’any passat al cap, en que em vaig passar de xulo, i que de poc no agafo un pajaron del set, per no prendrem un gel a l’ultima volta, em dedico a portar un ritme constant i sobre tot seguen positiu de cap, important per no parar-me com m’ha passat alguna vegada.

Finalment el 119 i molt content tenint en conta que dos dies abans no em veia amb cor de córrer. Ara recuperar-me i a tornar a entrenar amb normalitat.

Triesport.es

26 David Gallego
102 Albert Arena
119 Josep Richart
136 Alex Estela

Pòdium de Triesport.es en categoria Masculina i per equips al Duatlò Banyoles

2010-04-19T14:10:00.008+02:00

Pòdium individual.

Pòdium per equips.

Felicitar el Viñolas pel seu tercer lloc, demostrant que no trigarà gaire en estar on el correspon, llàstima la lesió a l’espatlla que no el deixa nedar, perquè en les altres disciplines està com una moto. També a la resta de components l’Atila, quina bestia el tiu deia que s’havia trobat una mica fatigat, més tard el sento dir que portava més de 600km en bici i de córrer jo que se. Felicitats també a l’Aitor ,en Joan i l’Albert al que vaig poder seguir un tall amb la bici i anava a totes.

1 CLUB TRIATLÓ MANRESA 05:49:10

1 IÑAKI BALDELLOU VERDEJO 01:55:43
2 STEVEN MACGREGOR 01:56:40
3 JOAN CAPDEVILA GOMEZ 01:56:47

2 C.N.PRAT-TRIATLO- 05:53:21

1 RICHARD CALLE MARTINEZ 01:53:35
2 CARLES LOPEZ FERNANDEZ 01:55:10
3 LUCAS CHIRICO 02:04:36

3 CLUB TRIESPORT.ES 05:55:56

1 JOSEP VIÑOLAS CRUAÑAS 01:54:09
2 ATILLA OSKAN ESBALAT 01:57:10
3 AITOR ALEXANDRE GONZALEZ 02:04:37

Clasificació Individual

3 VIÑOLAS CRUAÑAS, JOSEP CLUB TRIESPORT.ES ABM 01:54:09
11 OSKAN ESBALAT, ATILLA CLUB TRIESPORT.ES ABM 01:57:10
30 ALEXANDRE GONZALEZ, AITOR CLUB TRIESPORT.ES SUB23M 02:04:37
34 ERENA CABARROCAS, ALBERT CLUB TRIESPORT.ES ABM 02:05:01
178 GONZALEZ BLAZQUEZ, JOAN CARLES CLUB TRIESPORT.ES ABM 02:37:44

No ve al cas però he flipat !!!

2010-04-18T18:54:00.002+02:00

Entrenaments Bicicleta 10,11 Abril

2010-04-15T14:38:00.004+02:00

Després d’unes setmanes de supervivència, degut de la pinya que em vaig fotre amb la bici torno a entrenar amb certa normalitat. El gran Josep Vendrell em va donar l’alta després de tres setmanes d’agulles d’acupuntura,osteopatia,fisioteràpia ,i cruixides varies. Així dons aquesta Setmana Santa vaig començar a entrenar en bici amb normalitat, “el córrer és otro cantar” i per sort o desgràcia meva, a les pallisses d’en Viñolas s’afegia en Guillem Lladó i companyia acabant amb les cames com flams.

Series a la carretera de Llagostera a Caldes amb en Guillem.

Sortida tot solet acopladillo en un dia espectacular.

Mitja de Banyoles.

2010-03-18T14:58:00.002+01:00

Bé ,vaig a actualitzar això una mica que ja cansa el pavo de la bicicleta, però entre la nevada una cosa i l’altre…resumiré una mica aquestes ultimes setmanes. Motivació dalt de tot ja que hi ha dies que amb la fred que esta fent, el més fàcil seria quedar-se a casa, tot i així amb en Josep i la Marina quan pot, ens estovem de valent els caps de setmana amb la bici. També m’alegro molt de tornar a veure en Viñolas tant motivat tot i els seus problemes, no ha de ser gens fàcil, però tard o d’hora tindrà la seva recompensa. I així en un dels nostres calentons i per preparar els nostres objectius decidim inscriure’ns a la mitja de Banyoles per fer un bon entrenament i veure com estem. Durant la setmana segueixo els entrenaments i em sento cansat com ja comença ha ser habitual, cosa que cada vegada, em cap fica menys, ja que és el toca. Un exemple, el dia anterior a la mitja pujàvem Sant Grau i dos tius ens passen i ens saluden una mica sobrats,en Josep i jo ens mirem,“Uiiiiiiiiiii nano” i nosaltres que no ens piquem...fem un amago, però les cames no estan per gaires alegries, i amb una riallada, decidim que un altre dia serà.
El dia de la mitja recullo en Josep casi dos hores abans i arribem súper tranquils, cafè, WC, recollir dorsals, escalfament, com ha de ser. Objectiu? Cap, les cames ho diran.
En Josep surt com un coet amb els primers, jo pateixo a la primera rampa on em passen un quants fins quedar al meu joc, on pràcticament no em passa ningú més, no tinc xispa però mantinc un ritme de 4:00 amb bastant-te facilitat. En Josep fa quart lluitant els últims metres amb el cinquè, llàstima d’un problema amb el “flato”, i potser hagués disputat la tercera posició de la general.
Finalment Josep Viñolas 4art 1:15:18 (3er SenM) i jo el 33 1:24:17 (13erVetAM) molt contents i cap a casa tret que m’he assabentat que ja soc “Veterà” en atletisme. Joder, ja començo a ser un avi, bé per un altre banda sempre he dit que ara entrenava per quan fos “veterà o màster del univers” perquè això d’estar en els grups d’edat xungos és una pu...

En Viñolas a l’arribada, les meves no sabem com treure-les del seu súper mòbil.

Lance Armstrong a Hawaii de passeig!!!

2010-02-16T01:03:00.003+01:00

Impressionant, com poden anar així!!!!

Foto amb els companys a la Mitja de Granollers.

2010-02-12T15:43:00.002+01:00

Bertolin, el menda amb els companys d’equip David Camps i Sergi Camús, l’incumbustible Esteva del Xaloc i falta en Quim que devia fer l’escalfament venint de Sant Feliu.

Cap de setmana complet.

2010-02-09T14:58:00.003+01:00

Dissabte entrenament de bicicleta amb un dia esplèndid (ja era hora) en companyia de la Marina i l’ Olga ,escalfament junts i després series acopladillo i arropadillo cada un com bonament pot, total 3:30 min i les cames dient ja riuràs demà.
Diumenge cap a Granollers a fer la Mitja a veure que surt i com estem en aquestes alçades d’any, ja amb una distancia una mica seriosa , l’objectiu intentar fer un ritme constant de 4min/km tot i no tenir-les totes. Però allà estava en Bertolin, antic company d’equip i amic, parlem em diu que està preparant la Marató de Barcelona i que també vol anar a aquest ritme, sortim junts i així anem tota la cursa, a les pujades amb costa una mica de seguir-lo, potser la bici del dia abans m’està passant factura, però a la tornada em deixo anar i cada vegada amb trobo millor ,finalment entrem pràcticament junts 1:23:59 i ell 1:24:11. Molt content amb un temps que abans de sortir ja hagués signat. La resta de companys també acabant prou contents tot i alguns problemes en David (Triesport)1:44:02 amb poc entrenament, l’ Esteva (Xaloc) els seus bessons ,en Quim “el maxacas” 1:55:32 (Xaloc)al seu ritme súper diesel que amb 21km (no et devies ni enterar) ja que aquest crack fa una de kilòmetres que fa fredor i un jove company d’en David que debutava en una cursa tant multitudinària com la Mitja i que esta súper engrescat.

Espero penjar alguna fotillo millor.

Tempora 2010

2010-02-04T14:58:00.002+01:00

Nova temporada nous reptes, amb alguns que no son tant nous, però que no deixen de ser un repte per mi, sempre que quelcom es pugi millorar és un repte per mi, i l’IM de França ho és, ja que estic segur que ho puc fer millor i no pararé fins creuar la meta d’un IM i sentir-me satisfet, que no vull dir content ja que acabar un IM no és per menys. Bé alguns ja m’entendran que vull dir amb lo de satisfet, pot ser no baixaré mai de 11h però vull creuar la meta i dir-me ... noi és que no hi ha més a les cames.
Per això aquest any vull canviar algunes coses en la preparació, competir més en 1/2 IM una distancia, que crec que és, en la que millor em puc adaptar .No centralitzar-ho tot en amb una cursa com els dos anys anterior. Ara el que amb te, més sorprès son les ganes de competir i entrenar que tinc.
També comencem una nova etapa en el nou equip TRIESPORT on continuarem seguin els entrenament d’en Viñolas i que esperem que el nou equip doni un fort impuls a la botiga, si més no la gent de l’equip que he tractat m’ha semblat gent molt humil, molt transparent i amb moltes ganes.

Objectiu...millorar!

Triatlons de llarga distancia 2010

2010-01-31T01:41:00.009+01:00

ESPANYA - PORTUGAL - SUD DE FRANÇA

Març
21 -Arinaga - B - Clasificatori per al Cto Espanya LD
Abril
24 -Triatlon internacional de Lisboa - 1/2 IM
25 -Arenales 113 - Elche - 1/2 IM
25 -Banyoles - B
Maig
9-Les Etangs (Sud de França) - 1,9-87-21
15 -Ironcat - IM
22 -Lanzarote - IM
23 -Challenge Maresme - 1/2 IM - Clasificatori per al Cto Espanya LD
23 -Ruta del Toro (Cadiz) - 1/2 IM
23 -Narbonne Plage - 1/2 IM (Sud de França)
31 -Triathlon de Carcassonne -3kn-81km-18km
Juny
Zarautz - B
6 -Triatlon Sierra del Segura "Ciudad de Hellin" 1/2 IM
6 - Nabucodonosor - 1/2 IM Sud de França)
13 -Triatlon d'Almeria - Clasificatori per al Cto Espanya LD
12 i 13 -La Vila Joiosa 2,6-78-15 (no draft)
19 -Balaguer - B
26 -Valle de Buelna - 1/2 IM
26 -Vitoria - Cto. Europa LD - C
27 -IM França
Juliol
10 -Castropol - Asturias 1/2 IM - Clasificatori per al Cto Espanya LD
10 -Altriman - IM (Sud França)
11 - Garotxes -1/2 IM (Sud de França)
27-28-29 -Triathlon Alpe D'Huez (2,2 - 115 - 21)
28 -Garrotxes - 1/2 IM (Sud França)
28 -Abrantes (Portugal) - 1/2 IM
28 -Palmaces 1,8 - 60 - 12 (no draft)
Agost
Javaliman
Septembre
5 - Triathlon Med'Cup XL 1/2 IM (Sud de França)
6 -Guadalagara - 1/2 IM
11 -Triatlon Robledo de Chavela - IM
12 -Sanabria - B - Clasificatori per al Cto Espanya LD
18 -Tristar 200 Andalucia
Octubre
3 - Triathlon Méditerranéen 1/2 IM (Sud de França)
15-16-17 -DID Spain - Doble IM (por etapas) - Alicante
3 -Challenge Maresme - IM - Clasificatori per al Cto España LD
31 -Cto d'Espanya de Llarga Distancia - Ibiza
31 -Titam - 1/2IM

Marxes cicloturistes 2010

2010-01-31T01:27:00.003+01:00

Març
14 -Brevet de 200 (Manresa)
21 -Terres de Vi i Cava (Vilafranca) Llarga Distància
28 -Terres de l'Ebre (Tortosa) Llarga Distància
Abril
10 -Brevet de 300 (Manresa)
11 -Segarra Solsonés (Cervera) Llarga Distància
17 -Arueda (Cadaqués) Ciclopirineus
18 -Rutes del Montseny (Granollers) Llarga Distància
25 -Racons de la Conca (Rocafort Queralt) Llarga Distància
Maig
1 -Brevet de 400 (Manresa)
1 -La Pallaresa (Tremp) Ciclopirineus
9 -Terra de Remences (Vall d'en Bas) Ciclopirineus1
6 -Les Goges (Banyoles) Ciclopirineus
23 -Terra de l'Aigua (Riells) Llarga Distància
29 -Barcelona-Perpignà-Barcelona
30 -Transcollserola (Sant Cugat) Llarga Distància
Juny
5 -La Bonaigua (La Pobla de Segur) Ciclopirineus
12 -La Cursa del Llop (Tortosa) Llarga Distància
13 -Cadí-Moixeró (La Seu d'Urgell) Ciclopirineus
20 -Tres Nacions (Puigcerdà) Ciclopirineus
26 -Montsec-Montsec (Balaguer) Ciclopirineus
Juliol
10 -Flecha Rat Penat (Castelldefels) Llarga Distància <-- falta confirmar data 18 -Ports Andorra (Andorra) Ciclopirineus <-- falta confirmar Setembre 5 -Terra de Comtes (Ripoll) Ciclopirineus Octubre
9 -Font Romeu Ciclopirineus <-- falta confirmar

Fotos I Cross de Sant Cristina d'Aro

2010-01-28T14:27:00.005+01:00

En primer lloc donar les gracies en Josep Vidal per les fotos. També volia donar-li molts ànims, a veure si acaba amb els seus problemes físics que no el deixen tranquil. Tot i així allà estava amb la seva càmera com tantes vegades.
Respecta a la meva primera participació en un cross, va ser tota una “encerrona” del Sr.Viñolas ja que aquest tius son uns maquines del primer a l’últim, no és com una popular que hi ha de tot, aquí tothom corre un güe... Però la veritat , vaig patir molt però amb va agradar moltíssim i segur que en faré més, l’objectiu serà no tornar a quedar l’ l’últim,jeje. Tret del resultat per posició molt content amb les diferencies amb els primers.

Ah...Unes fotillos del Sr.Viñolas que si no...

Sumant, sumant.

2010-01-12T14:50:00.007+01:00

Com diria el meu pare totxo a totxo es va fent la casa ,tot i la fred que fa.
Dissabte ja vaig trobar gel amb la bici però diumenge pujant els Àngels , sorpresa cada vegada més neu fins arribar a dalt de tot que estava ben blanc,va ser una sensació molt guapa gracies a la mica de solet que feia , perquè la fred era de collons, em van quedar els peus congelats tot i portar dos mitjons , escarpins de winstoper. Sort que la carretera no estava glaçada, que sinó em veia trucant al papa o baixant caminant.

Les fotos son de pena a veure si canvio el mòbil.

Cursa Sant Esteve de LLagostera 2009

2009-12-28T14:09:00.008+01:00

Primera cursa d’aquesta nova temporada ,no em podia perdre la Sant Esteve de Llagostera és un luxe això de sortir de casa i posar-se a córrer. Pel que fa la cursa no em puc queixar, amb el poc rodament que porto ja hauria signat la setmana abans fer-la a 4:00/km com em va sortir i aguantar en Bruno fins al quilòmetre 6 a un ritme de 3:45 3:50 . Un ritme que ara mateix no puc aguantar gaire estona pels pocs entrenaments de qualitat que porto. Però ja se sap quan un, és un picat com jo i el fet d’anar veien als primer no gaire lluny, sempre fa que vagis una mica per sobre del que toca. Però bé per això son aquestes curses, per forçar una mica més que ens els entrenaments i provar-se un mateix. Ara el 31 a Sant Feliu.

Afogat però professional parant el crono.

FINISHERS

2009-12-22T14:29:00.008+01:00

Felicitats Marina!

Moltes gracies Josep i Imma.

IRON JORDI GONZALEZ

2009-05-27T14:38:00.002+02:00

En primer lloc volia felicitar en Jordi Gonzalez, que aquest cap de setmana es va convertir en Finisher de l’IM de Lanzarote. Fent una gran cursa i acabant molt satisfet, paraules seves una vegada creuada la meta i molt emocionat. Quin dia! No se si va ser per la proximitat del nostre , però el vaig tenir molt present, igualment la Marina que m’entres treballava i els pacients la deixaven anava fent cops d’ull a la pagina web http://www.ironmanlive.com/ seguin la seva progressió i de tant en tant trucadeta a la suporter Mireia. Bé felicitats a tots dos, en Jordi per l’objectiu complert i a la Mireia pel seu suport i paciència ja que no deu ser fàcil “veure” o “no veure” gaire la teva parella. Ja que els mesos pre-ironman es converteixen en treballar,entrenar, menjar, i dormir. Ah i m’oblidava de felicitar a unes nenes molt importants per en Jordi com son les seves filles.

Bon temps, i kilòmetres.

2009-04-20T15:00:00.000+02:00

Quines ganes que tenia de sortir en bicicleta amb solet. Amb les cames una miqueta tocades però satisfets ens em llevat avui dilluns, després d’un cap de setmana complert en el que em començat a pujar el volum de kilòmetres de bicicleta. Uns volums que han de servir per augmentar la nostre confiança sobre tot la de la Marina que no fa més que repetir-me “Richi, no se pas si acabaré aquesta cosa”. I tot s’ha de dir s’ha portat com una campiona. Dissabte sortida de Llagostera fins a Sant Feliu, i per la costa a Tossa, dir que és una passada la de triatletes i ciclistes que t’arribes a trobar, tornada a Llagostera,Romanya,Calonge,La bisbal per la Ganga, Santa Pallaia,Cassa,Caldes,Llagostera total 142km. Diumenge tornem-hi sortida a les 9:00 de la BP amb la colla d’en Tope (quina enveja l’ambient d’aquest nois i el poder de convocatòria d’en Tomàs) i anem rodant fins Cassa per pujar Santa Pallaia,(els arbres ja em saluden al passar), La Bisbal on el ritme va pujant i les nostres cames es ressenten del dia abans i decidim deixar-nos anar per continuar amb el nostre ritme més suau tenint en conta que després volíem córrer.
Bé fem la volta per Torroella per tornar a la Bisbal, etc... 104km amb les cames com flams decidim fer una transició a córrer pensant que no faríem més de 15min. Comencem i la Marina nomes em pregunta que cap a on amen per mentalitzar-se, la vaig enganyant i agafem direcció Castell D’Aro pel carril bici per tornar a Sant Feliu amb la Pu...de que havíem de fer tota la pujada fins la BP on teníem el cotxe.
Finalment 1:15min després, arribem al cotxe cansats però satisfets. Ja m’hagués agradat ser capaç de fer aquets entrenaments l’any passat a dos mesos vista.
Marineta t’ho has de creure més, que fent els deures s’aproven els exàmens!
Té gracia que jo digui això quant al cole era un desastre.

Si us plau que arribi el bon temps!

2009-04-15T15:01:00.007+02:00

Que ja esta bé, jo encara no estic gaire nerviós, però quan veig la Marina o penso amb en Jordi Gonzalez, pobre, que li queda un més per l’IM de Lanzarote, me’n recordo de l’any passat, quan jo preparava el meu i també em feia un temps així, però és quelcom que se’ns escapa de les mans i no podem fer res i com diu el coach , és el que te preparar un IM.
Però bé jo encara no em puc queixar, després de la sortida de divendres en bicicleta el dissabte va amaneixer amb una mica de sol i després de passejar el gos una estoneta, vaig decidir anar a corrent de Llagostera a Cassà i tornar. Escalfament 10min per després agafar un ritmillo de 4:30-4:45 fent uns quants canvis de ritme entre mig de 4:20- 4:10-4:00-3:50-3:40 les sensacions no eren per tirar coets però molt animat en veure que ni molt menys eren tant dolentes com les del dia abans. Ja a la tarda, primer entrenament de natació complert en molts dies, i per finalitzar estiraments de tot el cos a la sala de la piscina.

La Marina i la nostre maquina de matar: la Panxi.

Diumenge que havia de fer bon temps, dons no, pluja i més pluja.Com que la Marina no es trobava gaire bé (mal de coll) varem decidir anar a buscar croissants i fer xocolata desfeta i per un dia fer una mica el ronso. Després de pair la xocolata, varem anar a córrer amb el gos pels voltants de Llagostera sota la pluja. Haig de dir que m’encanta córrer pel bosc plovent, els veïns no se que deuen pensar de nosaltres, i mentre correm no puc deixar de pensar que aquestes coses només les puc fer amb una dona com la Marina. Ja no que t’acompanyin , sinó que no et fotin una bronca en arribar a casa ple de fang i xop com un ànec. Però bé, al final 40 min que em van anar de conya per recuperar les cames.
Dilluns havíem quedat a Santa Cristina D’Aro amb en Josep Viñolas, però la Marina es queda a casa fent bondat i amb una emprenyada monumental per culpa del mal de coll. Jo em trobo amb en Josep i pugem fins a Romanyà per baixar fins a Calonge on ens trobaríem amb en Guillem Lladó i en Jaume Estrada, agafem camí de la Ganga i més tard Santa Pallaia. Tornant la meva intenció és fer Sant Grau i en Josep decideix acompanyar-me ,en Guillem i en Jaume agafen direcció a Platja D’Aro. Nosaltres amem pujant fins a Sant Grau, en Josep es troba una mica pajarin i decideix tornar per Llagostera, jo em trobo bé i torno per Sant Feliu. Molt content pel bon entreno i per haver-me sabut dosificar en tots els ports, (cosa difícil en mi) i veure que les cames se’m comencen a recuperar.

Ets triatleta?

2009-04-14T14:09:00.006+02:00

Penjo aquest escrit que vaig trobar per casualitat i a veure qui no se sent identificat en alguna cosa, l’ adreça és http://www.atalanta77.blogspot.com/ i em va fer molta gracia .

Ah, i la foto tela també. Viñolas coneixes algú?

Eres triatleta

Cuando comes tanto que tus amigos creen que tienes un trastorno alimenticio.
Cuando duermes diez horas por la noche y aún necesitas una hora de siesta.
Cuando incluso en atascos de autopista guardas diez metros de distancia.
Cuando no decides salir con ciclistas porque o van muy rápido o es muy corta la salida.
Cuando no hay quien que te aguante y eres un lunático los días de descanso y te conviertes en un monstruo en la fase de "taper".
Cuando estás incómodo si no entrenas al menos dos veces al día.
Cuando en algún lugar te toca esperar y comienzas a estirar piernas y brazos.
Cuando nadar tres kms. a las 6:30 de la mañana es para ti una buena forma de comenzar el día.
Cuando el cuentakilómentos de la bici marca más kilómetros al año que el del coche.
Cuando tienes más bidones en casa que vasos.
Cuando semanas de menos de diez horas de entreno las describes como de regeneración.
Cuando tu toalla nunca llega a secarse.
Cuando alguien te da un vaso de agua y tú instintivamente te lo viertes por la cabeza.
Cuando a la pregunta: ¿qué edad tienes?, contestas con M40.
Cuando al despertar por la mañana tu primer pensamiento es ¿cuál es mi puso en reposo?
Cuando piensas que un Ironman es más fácil que un maratón porque no tienes que salir tan rápido.
Cuando nadie más te cree cuando dices "nunca jamás".
Cuando en el coche siempre llevas un bidón contigo.
Cuando tus piernas en verano están mejor depiladas que las de tu novia.
Cuando tu mujer no se preocupa aunque ya hace dos horas que saliste a correr.
Cuando necesitas una foto para un curriculum vitae y sólo tienes fotos de pruebas.
Cuando tus mayores enemigos ya no son hacienda o terroristas, sino los "nordic walking" y los perros.
Cuando utilizas camisetas finishers de carreras populares para limpiar la cadena de la bici.
Cuando el 90 % de tu ropa para lavar está compuesta por ropa de entrenar.
Cuando en alguna habitación huele a neopreno ya que está colgado para que no se arrugue ni se raje.
Cuando eres del parecer de que también los hombres podrían llevar slips y tops.

Vaja setmaneta!!!

2009-04-10T17:41:00.007+02:00

Camí de Santa Pellaia

Després d’un cap de setmana bastant positiu, no em pensava pas que aquesta setmana estaria tant fet caldo. Dilluns 1500mts de natació suaus, dimarts una hora de córrer arrastrant-me i entrenament de natació prou correcte, dimecres transició que no acabo per problemes estomacals notant-me una fluixesa de cames bestial i dijous decideixo descansar que venen quatre dies per poder entrenar.
Avui m’aixeco aviat, ja que la previsió del temps diu que fins al migdia no plourà, la intenció és fer forces km en bicicleta. Surto de Llagostera i camí de Cassà em venen ganes de fer la volta tinc les cames com plastelina, però decideixo seguir com pugui, no fos cas que es passi tot el cap de setmana plovent . Finalment 118km incloent-hi el Àngels i Santa Pellaia i el típic ventet.
Ja arribant a Caldes amb trobo en Viñolas fent series, comença a ploure i penso... estem ben llampats! Arribo a casa em dutxo i ja anant amb el cotxe cap a Sant Feliu em trobo dos grups d’uns trenta ciclistes amb el chubasquero sota un xàfec considerable i penso...som molts els llampats! A veure quan arriba el bon temps i s’hi queda.
Brutal l’entrenament de la Marina dimecres en bici fent el Àngels, Ganga, Romanya per Calonge, i per rematar-ho Sant Grau des de Sant Feliu. Va arribar cansada! Jo ara mateix no em veig capaç de fer-ho. Tranquil·la que queden casi tres mesos.

Duatló de Sant Joan de les Abadesses.

2009-04-09T14:14:00.012+02:00

Fotografia del blog http://www.ironganxons2.blogspot.com/

Després de tres anys tornem a fer un duatló del circuit català, no m’han agradat mai, però necessito competir, més que pel volum de km , per entrenar les transicions i la meva obsessió, que és arribar el mes fort mentalment possible a l’ IM.
Fins aquest bonic poble ens varem traslladar la Marina en Viñolas i jo, era curiós veure lo tranquils que estàvem, sobre tot en Viñolas que tot i deixar-se els pantalons de córrer, no es va ratllar, eren moltes les ganes de córrer que tenia en Josep, ja que era la seva primera cursa de l’any. La Marina ja no diguem i jo per sort també em vaig anar relaxant després d’anar de cul tot el matí.

Fotografia de la sortida de la pagina http://www.triatlo.org/

Sortida! I ja des d’un primer moment em sento les cames súper engarrotades, una tònica que porto notant les ultimes setmanes, i els 2,5km de pujada nomes sortir no ajuden gaire, arribem al canvi de sentit i cap avall, ni en baixada les cames em van.
Ja patirem! Baixant m’agafa en Bruno i amem junts fins la primera transició. Canvi de sabatilles i agafem la bici. Esperant trobar-me millor, començo agafar alguns corredors sols i em poso a tirar tot el que puc i amb dos dels nois que he agafat comencem a fer relleus, miro enrere i portem enganxats set o vuit corredors ben amagadets i descansadets. És un tema que no entendre mai que gent que van el setanta és reservin les forces, no se perquè,no te sentit. Bé em concentro en mirar de no baixar de trenta tot i la pujada esperant recuperar a la baixada i apretar a tope ,canvi de sentit, miro i ja no érem set o vuit sinó una trentena i casi ningú ens havia fet un ralleu, comencem a baixar i ara si comença aparèixer més gent, en alguns moments fins a quatre tius en bateria, amb un altre noi intentem escapar del grup però en el planer és impossible. Segona transició, mas de lo mismo les cames corrent no em van, més pujada, que hi farem acabo amb 1:01 min en Josep 56min també amb problemes al córrer i la Marina que va acabar la 10ª de noies fent la bici amb el ferro de la BH i sense poder posar el plat gran. Tot i així contents, veig que en bici anem millorant i en el córrer ,crec que tornant a treballar les series, les sensacions milloraran.
Diumenge sortida en bici amb en Viñolas, Guillem i la Marina per acabar d’arrodonir el cap de setmana fent casi 90km amb els Angels i la Ganga.

Entrenament de transicions dimecres 27 de març.

2009-03-27T14:43:00.004+01:00

Per segon dimecres consecutiu quedem convocats a S’Agaró. Pujant la carretera de Palamós 20:30 amb el cotxe, en el semàfor em passa en Viñolas sense llum com sempre i amb ulleres de sol¿? el segueixo d’aprop fins al lloc de trobada no fos cas que l’atropellin. Allà apareix en Xavier Gruart que es va fent un habitual els dimecres en aquest entrenaments mortals, escalfem una mica i el coach ens explica el circuit que porta maquinant tota la tarda per torturar-nos. Dues series de 20 min a tope per la volta de l’ametller i S’Agaró en que arribo a 173 puls/min i amb els pernils a punt d’explotar darrera en Josep. Deixem les bicis i a córrer, 2 min a tope abans de les series, no vaig potar de miracle ,després flato ,les cames com pedres,etc... Normal haig de dir que les transicions no es que m’apassionin, tot i l’o necessari que és entrenar-les en aquest esport. Per sort conforme van anar avançant les series em vaig anar trobant millor. Un altre entrenament collonut al sac, sobre tot pel fet de fer-ho amb companyia, ja que rodar a S’Agaró sol a la nit amb fred i gana és molt dur. Almenys ja canvien l’hora aquest cap de setmana.
També dimecres em van donar una “bona noticia”.Ja puc torna a nedar! Quina il·lusió no us ho podeu imaginar. No se si alegrar-me o plorar. Dilluns veure.

Ja s’acaba la bona vida, 106 dies per l’IM de França.

2009-03-14T18:55:00.003+01:00

Setmana completeta després de passar la setmana passada pel dentista, per fer una petita intervenció que em té fins els coll...i el que em queda. Tot i els punts , antibiòtics, etc... estic molt content, no he tocat la piscina “com la he trobat a faltar” per risc d’una més que possible infecció, però m’he dedicat a córrer 32km i bicicleta 200km a falta de la sortida de demà amb el “mister”. Avui 120km amb un sol esplèndid, una mica de vent i una grata sorpresa, he conegut L’Emi de Girona i m’ha semblat molt bon tio, ens em trobat a l’entrada de Santa Cristina i em anat plegats fins a la sortida de la Bisbal , després jo he continuat cap a Torroella i ell cap a Girona. Em començo a trobar millor en bici, tot i el vent de cara no m’he arrossegat com d’altres vegades ,només un ensurt arribant a Sant Antoni, amago de pajara que he pogut salvar amb un gel. Però el més positiu és la sensació de que vaig assimilant l’entrenament i que em trobo amb ganes de començar a preparar l’IM. Per preparar-lo estic estudiant la possibilitat de fer varies marxes cicloturistes com la Terra de Remences en la que ja estem inscrits i alguna mitja més, s’ha d’acabar de parlar amb l’entrenador.

Ja la tenim aquí! Una més a la família.

2009-02-12T14:27:00.003+01:00

Després d’unes setmanetes d’espera ,el divendres en Josep Viñolas (Triesport) ens comunica que ja ha arribat la nova maquina de la Marina.

Kuota Kalibur 2009 amb Sram Red i rodes Reynolds de perfil 65, després de passar per dos ferros de bici ja tocava.

Detallet per que es vagi mentalitzant.

Apunt per l’estrena!

Sortideta des de Llagostera fins a Caldes per familiaritzar-se ,i després Cassa, La bisbal, Calonge, i tornà per Platja D’Aro, Santa Cristina. Impressions? No se si va ser el síndrome “bici nova”... ja cal que em posí les piles!

Fotos Mitja Marató de Granollers

2009-02-11T14:46:00.005+01:00

Marina1:40:07

Jordi 1:41:45

Olga 2:03:47

Dels altres companys no he trobat les fotos, però en aquest enlláç http://www.corriendovoy.com/evento.php?id=42 podreu veure la vostre arribada.

Lance's comeback

2009-02-09T14:37:00.002+01:00

Si teniu una estona mireu les fotografies de Elizabeth Kreutz sobre el retorn del Lance Armtrong. No es que hagi segut un ciclista de la meva devoció però, si torna a ser el d’abans, em trec el barret i li faig l’onada. Ara veien com s’està preparant... fa por, sembla una entrega de Rocky, quina bestia.

http://www.elizabethkreutz.com

Mitja Marató de Granollers.

2009-02-05T14:57:00.004+01:00

Dos anys després tornem a Granollers a fer La Mitja . Quina gran cursa! És al·lucinant el muntatge d’aquesta gent, la coordinació i les ganes de fer les coses bé, i amb tanta gent no ha de ser fàcil, sense cap dubte una cursa molt recomanable.
Per mi era el primer test una mica seriós, ja que per ara el meu objectiu és recuperar les sensacions que tenia fa dos anys i sobre tot, enfortir-me de cap. Ja sabeu quan una part del cap et diu para, i l’altre que collons. Això és quelcom que pensava que tenia superat, però després de l’ IM en que vaig punxar a la Marató pel cap, m’ha fet rumiar molt, i crec que va ser per falta de competir o entrenaments exigents mentalment. Amb un principi de temporada amb molts dubtes per part meva, amb menys kilòmetres de córrer i bicicleta que altres vegades , tot sigui per no arribar rostit al moment clau de la temporada.
Dons bé , diumenge cap a Granollers amb la Marina i alguns companys del Xaloc. En arribar fem una volteta pel voltants, parada al bar pels cafeters, etc... Agrair l’esforç logístic d’en David Camps que va anar el dia abans a buscar els dorsals. Escalfem una mica i cap als calaixos de sortida, mocada a fons, ja que tant la Marina com jo portàvem un refredat de cal deu, i capa la sortida. L’objectiu mantenir un ritme constant de 4 min/km tota la cursa, sobre tot els primers 11km que pica una miqueta cap amunt, i la tornada, a muerte!!!
Sortida!!!començo a avançar gent, el GPS no troba els satèl·lits, apa ja m’he quedat sense poder controlar el ritme, sort que tot el circuit esta marcat a cada kilòmetre i amb el cronòmetre vaig fent .Primers kilòmetres i veig que puc aguantar el ritme previst bastant còmode, ara es tracte de no afluixar en el repetjons. Van passant els kilòmetres i nomes perdo alguns segons . Canvi de sentit, arribo molt sencer i penso ja esta, ara toca apretar, a cada kilòmetre començo a baixar segons, kilòmetre 15, una hora clavada i penso, tot és baixada, per poc que baixi de 4min/km rebaixo la meva marca, enfilo la llarguíssima recta i apreto una mica més , de sobte em comença a venir un flato ,”trata de arrancarlo Carlos!!!”, veus l’arc d’arribada allà al fons i no arribes mai, afluixo i res no se’n va, finalment creuo l’arribada 1:24:23. Llàstima del flato, però no em puc queixar, m’ha passat per al·lucinat i per anar més ràpid del que segurament podia en aquestes alçades de temporada. El més positiu és que he pogut igualar la meva marca, refredat i amb els meus totxos de sabatilles d’entrenament, i sobre tot que ara estic més tranquil en veure que vaig pel bon camí. Ja saps Josep, soc un cabezón!!!
Destacar la cursa de la resta de companys en David 1:37:45 que venia d’una lesió, la Marina 1:40:07 i real 1:38:07 mostrant una progressió important, les debutants i la resta de companys ,alguns amb molt poc entrenament però que no es van voler perdre una de les millors Mitjes Maratons de Catalunya.

Sortida en BTT? Si BTT!!!

2009-01-27T14:37:00.003+01:00

Com que tinc el meu super mobil amb camara i poll...espatllat, penjo aquesta foto que més o menys.

Després d’una nit de “perros” ,el dissabte no pintava gaire millor. Un altre dia sense anar en bici? En això que em bé al cap, una frase d’en Pipo i moltes vegades repetida per en Pere... nenaza!! a veure si agafes la BTT, i vens un dia amb nosaltres!
Agafar la bici de muntanya em venia de gust, però fer la meva primera sortida per muntanya en 6 anys!! amb el Sorru i companya...como que no. Deixeu-me uns dies solet i no pateixis Pere, que em moro de ganes de venir amb vosaltres. Bé, surto de Llagostera començant pel carril bici, quina maquina estic fet! fins arribar a Santa Cristina ,agafo uns caminillos que feia, quan tenia com quinze anys menys i començo a pujar... la mare que em va parir quin dolor de cames, aquesta pujada no s’acaba mai, jo diria que era més curta,arribo a un Mas abandonat ,em sona d’una sortida en moto quan era jove, giro a l’esquerra i vaig a petar a la carretera de Llagostera a Sant Grau, al menys no m’he perdut, ja que entre que no recordo els camins i que mels han canviat... finalment agafo unes baixades i corriols que em porten fins Llagostera i començo a recordar vells temps en que bàsicament pujava per poder baixar, i sento aquella sensació de llibertat a la muntanya ja oblidada. En definitiva molt bon entreno unes 3 horetes i gaudint com un cab... Nois em feu molta enveja, seguint les vostres aventures (colla de l’ escoleta). Nou repte per la temporada, agafar més la BTT.

SANT SILVESTRE GUIXOLENCA ver:1.0

2009-01-20T14:25:00.006+01:00

El passat 31 de desembre varem celebrar l’acomiadament de l’any com es mereix i com no podia ser d’una altre manera, fent esport. Però aquest any a segut especial perquè varem decidir o millor dit l’ Esteva es va engrescar en organitzar una Sant Silvestre a Sant Feliu de Guíxols. Sense gaire publicitat i muntatge varem buscar un circuit que no requerís tallar carrers, i amb l’únic objectiu de passar-ho bé, ens varem reunir una trentena de corredors i caminants .Tot sigui per la xocolatada, (imprescindible) de la qual es va encarregar la Marina. Aquesta primera prova va ser dominada per en Viñolas que em va deixar tirat una vegada li vaig ensenyar el circuit,darrera meu l’incombustible Jordi Batlle que no em va deixar relaxar-me ni un moment. En noies la primera en arribar, va ser la Marina, que junt amb el tercer lloc de la cursa de Sant Esteve de Llagostera, confirma la progressió que li veiem en els entrenaments.

Sense comentaris!

2009-01-13T14:55:00.004+01:00

Guillem Llado un crack en majúscules, aquesta foto és de IM d’ Àustria 2008 on va fer 9:32:28!! Una maquina sobre la bici i una excel·lent persona.

IRONMAN DE NICE I TOT EL QUE COMPORTA.

2009-01-07T14:40:00.004+01:00

Aquest és l’escrit que es va publicar a l’Ancora després d’aconseguir el meu somni de ser Finisher a l’ Ironman de Nice,el va escriure la Marina explicant una mica com varem viure l’entrenament i la cursa. Vull aprofitar, per donar-li les gracies per tot el seu suport, ja que en un any molt difícil sobre tot per ella, sempre va estar al meu costat, encara que ella també es moris de ganes de fer-lo. Però el passat és passat i si tot va bé, aquest any ja podrem dir, que tots dos som Finishers.

Qüasibé tots els esportistes tenim un objectiu, una fita, quelcom que algun dia ens agradaria fer dins la nostra disciplina. Doncs bé, fer un ironman era la fita d’en Richart. Fer la màxima distància dins la disciplina del seu esport, el triatló, era el que es va proposar fer quan va decidir practicar triatló.
Però quin? Quan? Sempre havia dit que l’ironman de Nice el motivaba. Però… i d’on trec el temps per a entrenar? Com m’ho faig per anar amb bici una mitjana de 3 dies a la setmana i fer un total de 300 km. aprox., i córrer? I nedar? Pfff… saps què? Ja veurem quan es pot fer… De moment aniré entrenant i ja es veurà… Tampoc quedaven inscripcions…
Un bon dia a l’ordinador d’en Richart hi havia un mail on li deia que podia fer l’ironman de Nice, que podia entrar a la llista d’inscrits. SOCOOOOOOORS!!!!, I ARA QUÈÈÈ?! Una barreja de sensacions van passar per el seu cap: com entrenaria una cursa així amb el poc temps que quedava? “Em moro de ganes de fer-lo però estic acollonit”, “o ara o mai”, “si no el faig ara, quan?”, i finalment va dir: “què carai! Endavant! Sempre he volgut fer una cosa així!”
A partir d’ara començava una creuada particular fins el dia de l’ironman. Tot un seguit de mesos d’entrenament dur i intens precedien el GRAN DIA. Val a dir que en Richart ha fet autèntics miracles per a poder entrenar: dies d’hivern foscos i freds a les 19.00 h agafava la bici i anava a rodar a s’Agaró. Qualsevol de nosaltres hagués acabat boig només de fer un parell de voltes a aquell circuit; sol, amb fred, amb gana i cansament de la jornada laboral que prèviament havia hagut de fer.
Però no us ho perdeu, encara falta entrenar la natació i el córrer. Per poder fer l’entrenament de natació calia llevar-se ben aviat i amb els ulls encara amb lleganyes tirar-se a la piscina i començar a fer metres i metres… i sèries i sèries… I si algun dia se li havien enganxat els llençols, ja ho pagava car!! A l’hora de dinar, en comptes d’entaular-se com fem la majoria, cap a la piscina hi falta gent! I quan acabava, dinava d’una esgarrapada, i a treballar!
I per córrer? Bé, doncs quan acabava de treballar, agafava els trastos i apa! A córrer s’ha dit!n Que plou? És igual…, que fa fred? Què hi farem? Que té ganes d’anar cap a casa? Doncs no! Cal preparar-se bé la marató.
Vosaltres direu, bé el cap de setmana podia descansar… JA, JA, JA!!! El mister li tenia preparades unes quantes sorpreses. Calia anar amb bici unes 5 hores o 6, això un dia… L’altre dia, també s’havia d’entrenar la bicicleta: fer tirades llargues i transicions a córrer. Total, que es passava els caps de setmana fent ports de muntanya: la Ganga, Sant Grau, Romanyà, Tossa, tornem per Romanyà… Santa Pellaia… i és clar, havent passat per la Bisbal, Torroella, l’Estartit,. Palamós, Calonge, Sant Feliu, Llagostera, Cassà… En fi,… com un tren… Ah! I després tocava el córrer: potser tocava sortir de Llagostera, anar cap a Sta Cristina, Castell D’aro, Sant Feliu, o bé altres recorreguts similars i més llargs. Ostres! Me n’oblidava de la natació: és que també havia de trobar temps per a fer uns 3 – 4 km. nedant…
Crec que això es pot resumir amb una paraula: SACRIFICI
I així van anar passant els dies, i els mesos, fins a arribar el dia 22 de juny: IRONMAN DE NICE. Estava tot a punt, la ciutat de Nice era un esclat de triatletes, un constant anar i venir de gent ultimant els preparatius. Era el triatló expressat en majúscules. Un ambient festiu envoltat de nervis, dubtes i tensió donaven el tret de sortida als 2.500 triatletes per la prova de natació: es tractava de nedar 3 km i 800 m, que en Richart ho va fer amb 1h i 10m.!! Ànims Richart que vas bé!! Després començava la prova de la bicicleta: 180 km. amb varis ports de muntanya conformaven la demoledora bicicleta. Atenció que arriba en Richart amb un temps de 5h 49min.!! Fantàstic! Quina màquina!! Bé ara toca la marató: 42.5 km de cursa a peu sota un sol de justícia esperaven… En Richart estava mentalment molt cansat i la intensa calor i xafogor li van passar factura: va haver de fer algun tros a peu, perquè allò era insuportable: ambulàncies amunt i avall assistint i traslladant triatletes que estaven esgotats, gent abandonant a 10 km. d’acabar… Pfff… en Richart necessita ajuda… Així que no vaig dubtar un instant a animar-lo i encoratjar-lo fins que finalment es va armar de valor i va arrencar altre cop a córrer. I per fi la línia de meta!!! Quin goig, quina satisfacció, quin orgull quan creuava la meta!!! En un segon venen al cap tots els entrenaments dels darrers mesos i l’esforç dut a terme al llarg de les 11 hores i 30 minuts de la cursa… HA VALGUT LA PENA!!! EN RICHART JA ÉS UN IRONMAN!! MOLTES FELICITATS RICHART!! ENHORABONA!!!
Moltes gràcies també als familiars, amics i membres de l’equip que en tot moment s’interessaven per la trajectòria en cursa d’en Richart. Tots aquests ànims i els crits de l’Esteve des del Canigó han con tribuït a que en Richart pogués complir el seu somni de ser ironman.

Nota personal: tots els triatletes, facin o no un ironman són dignes de respecte, ja que tal i com heu pogut llegir, els entrenaments són durs i tothom dins el seu nivell i les seves possibilitats (físiques, laborals, …) entrena dur. Cal constància i sacrifici per a fer triatló, i moltes vegades el fruit no reflecteix tot l’entrenament portat a terme. És una odissea compaginar la jornada laboral amb el triatló. Ho sabem tots els triatletes!
Enhorabona també als altres ironmans: David Camps, Jordi Gonzalez i míster: Josep Viñoles

MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!!!!!!!!!!!!!!

Marina Basart.

Andorra més que un carrer de botiges.

2008-11-17T14:39:00.025+01:00

Després d’aconseguir muntar-nos uns dies de vacances plegats, la Marina i jo varem arreplegar els trastos i cap Andorra.

Un mini “stage” a la muntanya i sobre tot poder estar plegats tranquils i fent el que ens agrada. És curiós però sempre em passa que quan torno després d’uns dies a la muntanya em sembla que hagin estat setmanes. Bé,bicicleta i caminades a peu per uns paratges espectaculars. Quin parell que ens em ajuntat!!

Sortida en bici molt guapa, llàstima que varem tenir de fer mitja volta, ja que a la cara de muntanya que no tocava el sol hi havia gel.

Sortida a córrer pel Montclar.

2008-11-13T14:40:00.010+01:00

Llagostera diumenge 9 de novembre 8:45, agafo el cotxe i em dirigeixo a Sant Feliu, el gran “sorru platejat” m’espera. Amb la puntualitat britànica que em caracteritza ultimament, arribo a casa seva. Ell ja m’espera! Esperem en Roger que no triga gaire en arribar i ens dirigim a Casa Nova, una vegada allà en preparem per sortir a córrer. Quina emboscada ens hauria preparat el sorru? Nomes començar en Pere es posa al davant i agafa un corriol de pedres que puja i puja amb un fort ritme. Si senyor així s’escalfa! Con dos coj...Després d’una estona en Roger amb petits problemes ens diu que vale, vale aneu tirant que jo vaig fen. En Pere i jo continuem,que maco és quant vas amb les pulsacions disparades i fas aquella cara de sobrat i dius: va tiu apreta una mica més no? Arribem a la Creu d’en Barraquer i anem direcció al Puig del Montclar, llàstima d’una mica de boira, ja que és tot un espectacle les vistes des de d’alt.
Parem un moment per fer unes fotillos i tornem fent una volteta per completar l’horeta i mitja que volíem.
Un altre entreno que suma en tots els sentits físic i mental que es el principal objectiu a aquestes alçades de temporada. Entrenaments en els que m’ho estic passant molt bé i anem fent base aeròbica.

2008-11-02T09:30:00.026+01:00

DUATLÓ QUERALBS

CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES
Localització: Queralbs (1.230m) - Vall de Núria (Girona)Hora de sortida: 8.00hDistancia: 40km (11mk BTT + 14km Running + 11km BTT)Zona de transició: Fontalba (2.070m)Punt més alt: Puigmal (2.913m)Desnivell positiu acumulat: 1.900m aproximadament

ITINERARI 1º Tram - 11 km. en BTT tot de pujada desde Queralbs (parking cremallera 1.180 m) fins la collada de Fontalba (2.075 m), per pista ampla sense dificultats tècniques 2º Tram - 5 km. aprox A PEU tot de pujada des de la collada de Fontalba fins el cim del Puigmal (2.910 m) passant pel Cim de la Dou, sempre per sender marcat amb banderoles i fites de pedra3º Tram - 4 km. aprox. A PEU tot de baixada des del cim del Puigmal fins el Santuari de Núria (1.960 m) passant per sobre el torrent de la Coma de l'Embut, per sender habitualment amb neu i més tècnic en la seva part alta4º Tram - 5 km. aprox. A PEU amb pujada a l'inici i tendència a planejar després, desde el Santuari de Núria fins la Collada de Fontalba, per sender molt marcat5º Tram - 11 km. en BTT tot de baixada desde la Collada de Fontalba fins Queralbs (pel mateix tram de pujada)

La crònica d’aquests duatló comença el dissabte amb l’arribada a Ventolà on teniem llogada La casa de turisme rural Ca l’Andreu, que us la recomano pel seu tracte familiar i bon portar dels seus propietaris, la Roser i en Pere Carbonell que en tot moment van fer honor de la seva amabilitat i simpatia i de fer-nos sentir com a casa nostre, moltes gràcies per tot.

Dit això anem al grà, dissabte molt plujós per la zona del ripollés, varem passar el dia com vam poder i cap al tard amb més pluja, varem anar cap l’alberg Maristes la Farga de Queralbs que és el punt de reunió d’aquesta cursa, per la recollida de dorsals, xip, “bolsa cotillon” i deixar el material de la transició a peu, un cop fet això tornada cap a Ventolà, sopar, fer els últims preparatius, fer petar la xerrada i dormir, dormir? I una merd.....!!!! nervis, sorolls, joder que dures són les nits abans d’una cursa!!!! I qui digui que no, pos que venga i nos lo cuente? El despertador sona a 2/4 de 6 i com sempre abalancha de gent per la cuina, que bons són aquets moments on reina el neviosisme i els típics comentaris previs a una cursa amb aquelles mirades entrenyinades per la son residual i un mig riure d’acolloniment que de tant en tant algú se l’hi escapa un mig crit de “A MUERTE” esmorteït pels “ Crispis” amb llet que porta a la boca, bons moments si senyor!!, que et fan sentir viu i ple d’energia de bon matí, un cop esmorzats una última ullada al material abans de sortir al carrer, obrir la porta i Diiiooooooos!!!!!una pedaso de boira que no es veu res a un pam, però al menys no plou i no fa fred, carregar el cotxe i sortir pitant cap a Queralbs. Aparca al 5º coñ... prepara’t les coses descarrega la bici, i comença a pedalar a les fosques perque són les 7h. del matí i de llum na de na i ves pujant cap a la plaça de Queralbs que s’agraeix perqué així escalfes una mica amb la bici, ens afanyem perqué s’han d’agafar posicions per la sortida, vamos, estar delante del to, segons ens diu l’experiència d’en Google (Jordi),però sorpresa!!!! 700 tius@s a la petita plaça de Queralbs tots a punt per la sortida, fot a pendre pel sac l’estretegia d’en Google i ens quedem al final, mentre esperes el tret de sortida,com sempre a totes les curses, no vols no….però, acabes escoltant els comentaris de la penya i de veritat que són per escriure un llibre, perqué n’hi ha més d’un amb pose de sobrat inclós, que no te desperdici, en fi que donen la sortida i 11 km de pujada fins a Fontalba salvant un desnivell positiu de 1000mts. per pista forestal sense dificultat técnica, a on podies anar agafant un ritme còmode, i arribada a Fontalba(2100mts) zona de transició, posa’t les sabates i a córrer o almenys intenta-ho si tens pebrots, perque arrastrar les cames després de la bici i afrontar el desnivell del Puigmal no és moc de pav!!! Pujada dreta com un Sant Pau la del Puigmal de 2913 mts. no gaire técnica però molt dura, si no pregunteu-li a la Marina que va patir un pajarón del 6, sort d’en Richart que la va animar a no fer nit al cim i que com a maquinón que es aquesta noia, es va anar recuperant, menys mal que aquest any no hi habia neu i no va fer mes dur el Puigmal, baixada forta i amb dificultat degut a les pedres molles que patinaven, més d’un va pinyar per culpa d’això, arribada a Núria i sorpresa!!! ens esperaben l’Anna i la Montse per animar-nos i de pas fer-nos unes fotos i aquí em diuen que en Jordi ja fa estona que ha passat, joder i això que no entrena el molt maricón!!! pos na, a ver si lo pillo, passada per l’estacio de Núria direcció cap a Fontalba, hòstia pu….a!! de cop i porrás pujadeta del 6 i mig, que dur i trenca cames que es aquet camí d’uns 5 km que segons l’organització “al principi puja però després te tendència a planajar, si, si!!” i que va fent “S” i veus a l’altre banda la penya super petita, i a tu encara et resta arribar fins alla i t’esgotes pensant que ja hi ets i encara et queda un fotiment de pujades i baixades per arribar fins aquell punt que fa estona que veus i que corres més per inercia i orgull que no pas per ganes, no se si m’explico bé però, la gent que l’ha fet ja sabran de que parlo, o no!!! I per fi, ja veus Fontalba i les bicis i joder 11 km de baixada i plat i baixa pinyons i pedala i a muelteeeee!!!! Vas passant a la gent, que ja tothom va força petat i tenen més seny que un servidor, perque mes d’un va pinyar de valent a la baixada, i jo que no sé parar i que la baixada m’agrada més que la pujada i vinga fota-li més, més, més, i per fi veus l’arribada i per fi, acabes amb l’agonia i satisfets per la feina ben feta intentes espolsar-te l’empanada física i mental que acabes de patir, i allà assegut a un racó veus al putu Google fresc i descansat amb un mig somriure i que mirant-se les ungles et pregunta, que.... com t’anat sorru? Jodeeeerrr, 20 i tants minuts em va treure el mamón!!!! I ara només ens resta esperar als tortolitos masoques, perqué són uns masoques aquet parell, Ella pit i collons, quina màquina la Marina, i ell mig convalescen d’una lessio pero amb un parell de co.ll..ons!! tota una bestia en Richart, si senyor!!!! Ara si que podem dir tots plegats Un altre a la butxaca!!!!!!! Per cert , cal esmentar la no participació del nostre company de curses en Manel, que no va poder venir, tot i tenir l’inscripció feta, per culpa d’una lessió que va patir dies abans, si es que ets un cenizo Manel!!, va per tu maestro!! Si voleu veure les classificacions podeu anar a la web d’Ocisport.net, perque jo passo de posar-ho i d’escriure mes, que estic molt cansat, po, zi!!! Apa fins la propera companys!!!!!!!

Unes fotos de Zarautz 2007

2008-10-31T23:03:00.007+01:00

Quina sensació!!! No se, si mai tornaré a estar tant fort com llavors, vaig tenir d’abandonar en la cursa a peu per una lesió la setmana abans,però no m’ho vaig voler perdre.
Va ser una cursa estranya, la Marina i en Viñolas varen fer un carreron ,però els varen descalificar. Els motius, encara esperem que ens els expliquin. Però va ser un cap de setmana inoblidable.

Ojo a l’avi de darrera...

La Marina enfilant l’arribada.

En Viñolas acopladillo i arropadillo.

Entreno pels voltants de Girona.

2008-10-28T18:17:00.011+01:00

Divendres rebo una trucada. Ei, vens a córrer diumenge? Bé, ja que estàvem embolicats en fer la duatlò de muntanya de Queralbs, m’aniria bé saber que tal estic després d’un més sense entrenar per culpa de dues costelles trencades. En Pere i jo quedem a Girona amb un natiu de la zona , un tal (google) que últimament només mel trobo per la muntanya. Total, 2hores 30 min, 24km, molta pujada, infinitat de camins i unes vistes acollonants de Girona, una mica de conya, i un bon aperitiu abans de dinar, que més es pot demanar?

Més detalls:http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=229818

Reflexions.

2008-10-14T19:10:00.001+02:00

Després d’un any molt estrany ,en el que he passat per moments en els que volia plegar de fer triatló , a l’hora també ha sigut l’any en que he aconseguit una de les il·lusions de la meva vida, com era fer un Ironman.
Mals rotllos,inapetència per entrenar ,etc... Va portar a fer-me moltes preguntes respecte l’esport a la meva vida. En quin moment vaig deixar de gaudir? Per què? Per què l’esport, la meva vàlvula d’escapament, es va convertir en una obligació? És pel fet d’estar en un club? La meva competitivitat? L’entrenador? La gent de l’equip? Objectius poc realistes pel meu temps per entrenar?

Bé, després d’un període d’inactivitat ,de desconecció, de tornar als principis, sortir a fer esport amb els amics de sempre, riure ,fer conyes i Gaudir de l’esport amb la Marina! ,torno a tenir ganes d’entrenar, competir, i a l’hora esbargir-me amb l’esport.
És per això que vull passar de mals rotllos, piques, i obligacions de fer això o allo.
Fa molt de temps que no estic d’acord amb coses del club i segurament el club amb la meva manera de fer. Quantes vegades he pensat en plegar del club. ..
Per què no ho faig?
Per què em poso com una moto al parlar del tema o de l’entrenador (Viñolas) ?
Doncs perquè em sap greu, marxar del club.
Gracies al club i en Viñolas he aconseguit coses que no m’hagués imaginat mai. Fer i acabar un triatló,després l’home de ferro, Ironman,etc...
Però no vull continuar com fins ara, no vull avorrir el triatló ja que és l’esport que més m’ha fet patir en molts sentits i a l’hora m’ha fet sentir-me realitzat i feliç, per això aquest dijous escoltaré molt atentament i prendré la decisió de com vull viure el triatló a partir d’ara.

Sortida dissabte.

2008-10-14T14:34:00.004+02:00

Dia espectacular, sortida curteta en bicicleta de carretera pels voltants de casa,(42km),Llagostera –St. Grau -Tossa -Llagostera. Circuit familiar pels triatltes que varen disputar el triatló de Tossa fa uns dies. Pujades a ritme i gaudint del paisatge i la companyia.

Nova temporada, nous reptes!

2008-10-09T17:06:00.005+02:00

Benvinguts a tots/es!!

Seguint amb el procés de recuperació, de llocs per expressar-nos, recuperem també aquest blog per tots els bojos per a l'esport en general, i els associats al triatló en particular.

Salut i entrenos

Jordi

VI duatló de muntanya de L'AMETLLA DEL VALLÈS

2007-02-13T21:58:00.000+01:00

Penúltima prova del circuit català de duatlons de muntanya celebrat a l'Ametlla del Vallès el diumenge 11 de febrer del 2007 al Camp Municipal de Futbol Josep Costa.

7Km cursa a peu

21Km Btt

3'5Km cursa a peu

Aquesta duatló, amb una organització perfecte, va començar puntualment a les 10:00 h. amb 195 duatletes a la línea de sortida i amb la presència de l'Agustí Roc, 3 vegades campió del món de curses de muntanya i un palmarés ple de victòries a nivell Nacional i Europeu, bé doncs va començar la primera cursa a peu de 7Km per unes pistes de terra amb un desnivell progressiu que permetia agafar un bon ritme, corriols de pujada durillos i de baixada força trencadors fins arribar a boxes agafar la btt i 21Km pel devant per pistes de terra amples amb força desnivell i corriols de pujada tècnics i trialeros, i com sempre tot el que puja..... baixa, doncs cap avall per pistes de terra i corriols amb forta baixada i molt trencats que ens va permetre tan a mi com a en Manel, recuperar alguns llocs, "pa vernos matao"!!!. A l'última cursa 3'5Km i amb les cames tocadíssimes, varem començar a córrer per pista de terra amb poc desnivell i per acabar corriols de baixada d'aquells que notes com es queixen els cuadríceps, per arribar a la meta i final de cursa. Per cert, el primer va ésser l'Agustí Roc amb un temps de 1:39:19 (quina béstia!! )

Els nostres cronos varen ésser:

Pere Serrat: 2:14:31 posició: 92

Manel Casanovas 2:14:45 posició: 93

La pròxima i última duatló del circuit català es farà a Vilanova i la Geltrú el dissabte 17 de març a les 11:00 h. i les distàncies son: 5Km/20Km/5Km.

Aquí us penjo unes fotillos fetes per l'Anna la nostra "fotógrafa oficial i su cámara infernal"!!!!! mira un altre rodolí!!!!!!!!! Apa siau.

Mitja Marato de Granollers

2007-02-07T22:59:00.000+01:00

El diumenge 4 de febrer es va disputar la Mitja Marató de Granollers. Una prova, organitzada per la CAF de Granollers, amb molt de nom i molta participació, 7000 atletes i tancant-se les inscripcions 3 setmanes abans.

El C.A.Xaloc s’hi va desplaçar amb 12 dels seus triatletas: Toni Torrell, Josep Mª Esteva, Josep A.Richart, Josep R.Bertolin, Salvador Ribot, David Camps i Merce Coll, que ja s’havien iniciat en aquest tipus de curses i Marina Basart, Olga Nonell, Rafel Guerrero, Josep Companyo i Josep Vidal, que era la primera vegada que competien en una mitja marató.

Ens trobem a les portes de l’inici de temporada de duatló de carretera 2007 i el C.A.Xaloc té moltes ganes de competició.

El guanyador masculí d’aquests 21.097 mtrs. Va ser Stefano Baldini campió olímpic de marató a Atenes 2004 que va emprar un temps de 1h 03’ i en categoria femenina va ser la campiona d’Europa i del mon de 5000 mtrs., Marta Dominguez, en la seva primera mitja marató amb un temps de 1h 11’

Els resultats dels nostres atletes son: J.A.Richart 1h 22’ 26’’, Toni Torrell 1h 27’44’’, Rafa Guerrero 1h 30’49’’, David Camps 1h 36’55’’, J.Companyo 1h 38’50’’, J.M.Esteva 1h 42’00’’, Merce Coll 1h 42’11’’, Marina Basart 1h 43’22’’, Salvador Ribot 1h 44’ 53’’, Olga Nonell 2h.00’ 32’’, J.Vidal 2h. 05’ 06’’

Lamentem l’abandonament de J.R.Bertolin per una lesió al peu i desitgem que es recuperi ben aviat així com a Josep Viñolas que no va poder partipar-hi pel mateix motiu. Ànims a tots dos!

Felicitem a tots els membres de l’equip pels temps aconseguits.

C.A.Xaloc –secció triatló

IX duatlo de muntanya ciutat de Mataro

2007-02-03T23:47:00.000+01:00

6 km cursa/17 km btt/3 km cursa. Aquest duatló es va celebrar el dissabte 27 de gener 2007 a les 13:30, amb un dia assolellat i sense vent, es va donar la sortida amb una mica de retard, que per mi va anar de muerte perque em vaig perdre per Mataró. El circuit de la primera cursa a peu va anar bé, tan per mi com per en Manel, el meu company de curses que va córrer amb el tormell fotut i mig clavat de l'esquena. La transició a btt va anar bé encara que el circuit era durillo només de sortir amb 4 km de pujada per una pista forestal d'aquelles que no s'acaben mai i uns corriols de pujada i baixada técnica força divertits per el meu gust, amb una pujada trialera de 20 metres anomenada el fuet, que si la pujaves sense posar peu a terra et donaven un fuet, només als 50 primers en fer-la, ves quines coses!!! Aquests no coneixen la pujada des pollastre de Santa Cristina!!!! i la última transicio 3 km de cursa a peu durilla, molt durilla degut als taulons de fusta que portavem a modus de cames. En fi, aquesta es la meva explicació del duatló de Mataró, mira m'ha sortit un rodolí!!, be doncs aquí us penjo unes fotillos. Apa siau!!!

bon dia

2007-02-03T08:51:00.000+01:00

Hola triatletas i esportistes en general, finalment he trobat un moment per donar-m'he d'alta, però tinc de deixar-ho per anar a l'entrenament d'aquest mati. Jo di c que si a l'urissada de diumenge, ja podeu comptar amb mi per fotre'm a l'aigua, apa siau

URISSADA!!!!!!!!!

2007-01-30T17:28:00.000+01:00

Ei!!!!! Nens i Nenes!!!!!
Petits i Grans!!!!!!
Esportistes i no tant!!!!!!
El proper diumenge 11 de Febrer urissada!!!!!!
Calçeu-vos els neoprens i a fer urissos!!!!!
Seguidament els menjarem tradicionalment a la platja, acompanyats d'un bon vi!!!!!
I com que la gana no s'ens acabarà.........
Per finalitzar la festa graellada de carn a l'Arbreda de Santa Cristina d'Aro!!!!!!
La jornada promet!!!!!!

Va! Ki s'apunta??

Només cal portar gana i ganes!!!!!

Fins diumenge!

P.D: es pot venir acompanyat (criatures, dona, home, àvia,.......)
P.D.2: Com mes siguem..............................
menys urissos tocaran per cap!!!!!!!!!!
P.D.3: era broma!!!!!!!!!! je, je,je

XIV Marxa Popular de Vilobí d'Onyar

2007-01-29T14:06:00.000+01:00

El diumenge dia 21, es va disputar la XIV Marxa Popular de Vilobí d’Onyar i uns quants amics ens varem acostar fins aquesta població per participar-hi, cada un de nosaltres amb el seu objectiu. El màquina d’en Viñoles per a entrenar (i va arribar primer a la volta de 15 km), altres volíem saber quin estat de forma física tenim, per a l’Olga va ser la primera cursa de 15 km, i en Jordi volia comprovar l’estat de la seva lesió.... i fer un tast del “bocata” de botifarra que oferien en acabar la cursa. També vull donar les gràcies a les “suporters” pel seu recolzament i el reportatge fotogràfic.

Baixada Eucaliptus

2007-01-28T19:21:00.000+01:00

Aquí teniu un vídeo d’uns col·legues bojos pel Btt i els Duatlons de muntanya, està gravat a la baixada dels Eucaliptus (Santa Cristina D’Aro).
Biker: Pere Serrat.
Càmera: Jordi López
http://video.google.es/videoplay?docid=8712410496141888472&hl=es

Hi he entrat!!!! Soc un crac de la informàtica....

2007-01-18T01:36:00.000+01:00

Que passa tricompanys! ja ho veieu, estic treballant i estressadissim!!!!!
Més tard hi torno a entrar i us explico lo dura que es la nit de SantaCristina.....jejeje

Per començar l’any una bona capbussada.

2007-01-15T23:40:00.000+01:00

El dia 1 de gener com cada any ens varem aplegar una bona colla de valents grans i petits, per rebre l’any amb una capbussada a la platja de Sant Feliu de Guíxols. La baixa temperatura de l’aigua no va ser obstacle per que la majoria de gent arribés a la boia de senyalització. Per finalitzar copa de cava i neules.

El motiu d’aquest blog.

2007-01-15T14:31:00.000+01:00

Fa un temps un amic i company va escriure un correu a tots els components de l’equip ( C.A.XALOC ) unes reflexions sobre el Triatló, com ens ha arribat a captivar aquest esport i com amb poc temps hem fet un bon grup d’amics.La veritat em va deixar una mica sobtat perquè va escriure el que tots pensàvem. Fins i tot en la comunitat de triatletes amateurs hi han molts casos com el nostre . Per exemple en Luis Enrique ( ex futbolista d'èlit ), completament enganxat al triatló està preparant l’Ironman de Frankfurt.

És per això nois i noies que m’he decidit a fer aquest blog perquè tots expliquem les nostres sensacions i experiències: les curses ,els entrenaments, les sortides, els “piques”... Això si sempre de bon “rotllo”.

Aquest blog està pensat perquè tots poguem expressar els nostres reptes esportius.

La participació de triatletes,nedadors,corredors,ciclistes,tant de carretera com de muntanya, aportant les experiències, les preocupacions i les diverses sensacions ens ajudarà a tots a crear un grup obert d’esportistes.

Cadascú sap els seus reptes i cal que tots els respectem. Els afrontarem amb il·lusió i aconseguir-los ens omplirà de gran satisfacció.També aprofito per desitjar-vos sort i que aconseguiu tots els reptes que us proposeu.

Ara només falta entrenar fort, paciència i bons aliments.