La Marina subcampiona de Catalunya de triatló distancia B.

Felicitats Marina!!! Una vegada passat un hivern durillo, en que la Marina ha anat entrenant com les formiguetes, arriben els primers triatlons. Viatge cap a Banyoles amb l’Anna Buxò i allà la resta d’amics que hi participaven. Sortida de la natació a les 8:30, mentrestant jo pedalava de Llagostera cap a Banyoles per aprofitar i fer un bon entrenament. La veig fer la primera transició en sisena posició, amb algun problema per trobar la bicicleta, però molt animada. Fa una bona bicicleta acoplada i al seu ritme, remunta fins la tercera posició. Torna a fer una transició molt millorable... i remata la feina amb un gran parcial de córrer demostrant els seus progressos en aquesta disciplina. Finalment entra segona i com sempre amb un gran somriure a la cara, donant me una vegada més una lliçó de com afrontar les curses.

La resta d’amics crec que tots van acabar contents. En Viñolas sisè de la general cada dia més recuperat, en Gerard Bosch estava content al igual que en Marc, l’Anna sisena noia després de sortir d’una lesió, i menció apart en Jordi Gonzalez, amb problemes físics, vòmits, etc... qualsevol hauria plegat, pit i collons va acabar amb una demostració de coratge.

I jo bavejant.

Bé almenys vaig fer un bon entrenament 130 km de bici i una transició de córrer en que amb vaig trobar bé i el més important ,veient que vaig deixant enrere la lesió.

I Marató de muntanya de L'ardenya

Després de l’ICAN i una vegada aclarit l’origen d’un doloret que m’emprenyava i amb les bones sensacions que vaig tenir l’any passat , començo la pretemporada molt animat.

Però com sempre als últims anys després d’un any a tope, l’any següent és un desastre , cosa que ens fa replantejar algunes coses. Amb tot això tant la Marina com jo estem unes setmanes bastant desmotivats, i ja se sap quan no estàs bé ... a perro flaco todo son pulgas.

M’obligo a entrenar i surt la idea amb uns amics de tota la vida de fer la Marató de muntanya de L’ardenya. En un moment de demència m’engresco, i faig una de les bogeries més gran del últims anys , en les pitjors de les condicions possibles (poc entrenament, refredat, etc...) prenc la sortida de la Marató i la Marina de la Mitja. Acabo en 17ª posició a gairebé una hora del maquina d’en Roberto.

M’ho passo teta tot patir com un cabró.

L’any vinent repetirem , espero que millor preparat, ja que tinc la imatge del Google deixant-me tirat gravada al foc, jajaja.

ICAN 2010

Després d’un any en blanc per estudis i demes la Marina tenia moltes ganes de fer alguna cursa. En Guillem Lladó, per nosaltres l’Ovi Guan del triatló, ens va dir que perquè no hi anàvem a l’ICAN, prova que ell organitzava. Ens hi apuntem , i amb la mentalitat d’anar a passar-ho bé, cap a Mallorca amb en Jordi Gonzalez i la Mireia. Allà ens trobem una prova molt ben organitzada ,un recorregut prou atractiu i molts, molts Alemanys. La marina fa una gran cursa tot i el poc entreno , jo no em puc queixar tot i la d’històries que em passen, que seria molt llarg d’explicar, en Jordi també acaba satisfet amb algun record de les put... rotondes. I bé una més per explicar.

A punt per deixar el material.

Preparats per la guerra.

Últims exercicis de respiració.

Bona bicicleta de la Marineta.

La expedició al complert. Gracies Mireia pel teu suport.

Respiralia 2010.

Després de L’IM de Niza tot seguit la cita obligada de Respiralia, la primera setmana de Juliol. La de vegades que hi pensava fent la Marató...va una volta més, que la setmana vinent estaràs nedant a les aigües cristal·lines de Formentera. Ho vàrem passar de conya amb un ambient excepcional.

La dolfina.

La colla de festa.

La colla preparada.

Nedada amb el Biel, tota una experiència amb moro de ganes de repetir-hi aquest any.

El paradis...

Menció a part.

La parelleta.

No em podia descuidar la Olga i l’Albert, que van agafar uns dies de les seves vacances per venir-me a veure. Aixecats des de les quatre del mati varen aguantar tot el dia al “solano” fent fotos i sense parar d’animar. Després de la cursa agafa el cotxe i cap a casa del tiron. Manxada que també varen fer en Viñolas i la Imma l’any passat. Moltes gracies nois, us dec una!!!

La meva niñera!!!

Fotos Nice 2010

Recapitulem.

Després de Banyoles vaig començar l’entrenament específic de l’Ironman i con he dit alguna vegada... o entreno o escric al blog, i es que no em queda temps per res més. Llargues tirades en bicicleta i dures transicions tot solet, posant-me a prova tant física com mentalment com mai ho havia fet ,ja penjaré algun d’aquest entrenaments.

Sort de la Marina pels seus ànims en moments de defalliment i de la seva comprensió, tot i que ho ha passat pitjor ella que jo amb el collons del Master .El Viñolas que tot i els seus mal de caps,sempre que va poder amb va acompanyar en algun entrenament, i el detallàs d’acompanyar-me a Nice.També el Pipo que em va rescatar dues setmanes abans de la cursa, d’una trencadissa mental important degut a l’esgotament i que gràcies als seus consells d’alimentació i de sentit comú vaig poder superar.

Acomiadant la família abans d’un entreno.