Després d’un any molt estrany ,en el que he passat per moments en els que volia plegar de fer triatló , a l’hora també ha sigut l’any en que he aconseguit una de les il·lusions de la meva vida, com era fer un Ironman.
Mals rotllos,inapetència per entrenar ,etc... Va portar a fer-me moltes preguntes respecte l’esport a la meva vida. En quin moment vaig deixar de gaudir? Per què? Per què l’esport, la meva vàlvula d’escapament, es va convertir en una obligació? És pel fet d’estar en un club? La meva competitivitat? L’entrenador? La gent de l’equip? Objectius poc realistes pel meu temps per entrenar?
Bé, després d’un període d’inactivitat ,de desconecció, de tornar als principis, sortir a fer esport amb els amics de sempre, riure ,fer conyes i Gaudir de l’esport amb la Marina! ,torno a tenir ganes d’entrenar, competir, i a l’hora esbargir-me amb l’esport.
És per això que vull passar de mals rotllos, piques, i obligacions de fer això o allo.
Fa molt de temps que no estic d’acord amb coses del club i segurament el club amb la meva manera de fer. Quantes vegades he pensat en plegar del club. ..
Per què no ho faig?
Per què em poso com una moto al parlar del tema o de l’entrenador (Viñolas) ?
Doncs perquè em sap greu, marxar del club.
Gracies al club i en Viñolas he aconseguit coses que no m’hagués imaginat mai. Fer i acabar un triatló,després l’home de ferro, Ironman,etc...
Però no vull continuar com fins ara, no vull avorrir el triatló ja que és l’esport que més m’ha fet patir en molts sentits i a l’hora m’ha fet sentir-me realitzat i feliç, per això aquest dijous escoltaré molt atentament i prendré la decisió de com vull viure el triatló a partir d’ara.
Mals rotllos,inapetència per entrenar ,etc... Va portar a fer-me moltes preguntes respecte l’esport a la meva vida. En quin moment vaig deixar de gaudir? Per què? Per què l’esport, la meva vàlvula d’escapament, es va convertir en una obligació? És pel fet d’estar en un club? La meva competitivitat? L’entrenador? La gent de l’equip? Objectius poc realistes pel meu temps per entrenar?
Bé, després d’un període d’inactivitat ,de desconecció, de tornar als principis, sortir a fer esport amb els amics de sempre, riure ,fer conyes i Gaudir de l’esport amb la Marina! ,torno a tenir ganes d’entrenar, competir, i a l’hora esbargir-me amb l’esport.
És per això que vull passar de mals rotllos, piques, i obligacions de fer això o allo.
Fa molt de temps que no estic d’acord amb coses del club i segurament el club amb la meva manera de fer. Quantes vegades he pensat en plegar del club. ..
Per què no ho faig?
Per què em poso com una moto al parlar del tema o de l’entrenador (Viñolas) ?
Doncs perquè em sap greu, marxar del club.
Gracies al club i en Viñolas he aconseguit coses que no m’hagués imaginat mai. Fer i acabar un triatló,després l’home de ferro, Ironman,etc...
Però no vull continuar com fins ara, no vull avorrir el triatló ja que és l’esport que més m’ha fet patir en molts sentits i a l’hora m’ha fet sentir-me realitzat i feliç, per això aquest dijous escoltaré molt atentament i prendré la decisió de com vull viure el triatló a partir d’ara.
2 comentarios:
Ja saps que jo sempre he dit que el més important és fer les coses que ens agraden, sense condicionants, amb les possibles "obligacions" justes i coherents que cadascú triï, sigui per la motivació que sigui, i assumint els compromisos necessaris per estar content i satisfet fem el que fem. Mai perdré de vista que faig esport per gaudir, no per tenir mals de cap.
És la meva filosofia, i, de moment, no m'ha anat malament...
Salut i ens veiem dijous crak!!
Esport i amics,no oblideu mai aquest lema!!!!!!
Publicar un comentario