Dos anys després tornem a Granollers a fer La Mitja . Quina gran cursa! És al·lucinant el muntatge d’aquesta gent, la coordinació i les ganes de fer les coses bé, i amb tanta gent no ha de ser fàcil, sense cap dubte una cursa molt recomanable.
Per mi era el primer test una mica seriós, ja que per ara el meu objectiu és recuperar les sensacions que tenia fa dos anys i sobre tot, enfortir-me de cap. Ja sabeu quan una part del cap et diu para, i l’altre que collons. Això és quelcom que pensava que tenia superat, però després de l’ IM en que vaig punxar a la Marató pel cap, m’ha fet rumiar molt, i crec que va ser per falta de competir o entrenaments exigents mentalment. Amb un principi de temporada amb molts dubtes per part meva, amb menys kilòmetres de córrer i bicicleta que altres vegades , tot sigui per no arribar rostit al moment clau de la temporada.
Dons bé , diumenge cap a Granollers amb la Marina i alguns companys del Xaloc. En arribar fem una volteta pel voltants, parada al bar pels cafeters, etc... Agrair l’esforç logístic d’en David Camps que va anar el dia abans a buscar els dorsals. Escalfem una mica i cap als calaixos de sortida, mocada a fons, ja que tant la Marina com jo portàvem un refredat de cal deu, i capa la sortida. L’objectiu mantenir un ritme constant de 4 min/km tota la cursa, sobre tot els primers 11km que pica una miqueta cap amunt, i la tornada, a muerte!!!
Sortida!!!començo a avançar gent, el GPS no troba els satèl·lits, apa ja m’he quedat sense poder controlar el ritme, sort que tot el circuit esta marcat a cada kilòmetre i amb el cronòmetre vaig fent .Primers kilòmetres i veig que puc aguantar el ritme previst bastant còmode, ara es tracte de no afluixar en el repetjons. Van passant els kilòmetres i nomes perdo alguns segons . Canvi de sentit, arribo molt sencer i penso ja esta, ara toca apretar, a cada kilòmetre començo a baixar segons, kilòmetre 15, una hora clavada i penso, tot és baixada, per poc que baixi de 4min/km rebaixo la meva marca, enfilo la llarguíssima recta i apreto una mica més , de sobte em comença a venir un flato ,”trata de arrancarlo Carlos!!!”, veus l’arc d’arribada allà al fons i no arribes mai, afluixo i res no se’n va, finalment creuo l’arribada 1:24:23. Llàstima del flato, però no em puc queixar, m’ha passat per al·lucinat i per anar més ràpid del que segurament podia en aquestes alçades de temporada. El més positiu és que he pogut igualar la meva marca, refredat i amb els meus totxos de sabatilles d’entrenament, i sobre tot que ara estic més tranquil en veure que vaig pel bon camí. Ja saps Josep, soc un cabezón!!!
Destacar la cursa de la resta de companys en David 1:37:45 que venia d’una lesió, la Marina 1:40:07 i real 1:38:07 mostrant una progressió important, les debutants i la resta de companys ,alguns amb molt poc entrenament però que no es van voler perdre una de les millors Mitjes Maratons de Catalunya.
Per mi era el primer test una mica seriós, ja que per ara el meu objectiu és recuperar les sensacions que tenia fa dos anys i sobre tot, enfortir-me de cap. Ja sabeu quan una part del cap et diu para, i l’altre que collons. Això és quelcom que pensava que tenia superat, però després de l’ IM en que vaig punxar a la Marató pel cap, m’ha fet rumiar molt, i crec que va ser per falta de competir o entrenaments exigents mentalment. Amb un principi de temporada amb molts dubtes per part meva, amb menys kilòmetres de córrer i bicicleta que altres vegades , tot sigui per no arribar rostit al moment clau de la temporada.
Dons bé , diumenge cap a Granollers amb la Marina i alguns companys del Xaloc. En arribar fem una volteta pel voltants, parada al bar pels cafeters, etc... Agrair l’esforç logístic d’en David Camps que va anar el dia abans a buscar els dorsals. Escalfem una mica i cap als calaixos de sortida, mocada a fons, ja que tant la Marina com jo portàvem un refredat de cal deu, i capa la sortida. L’objectiu mantenir un ritme constant de 4 min/km tota la cursa, sobre tot els primers 11km que pica una miqueta cap amunt, i la tornada, a muerte!!!
Sortida!!!començo a avançar gent, el GPS no troba els satèl·lits, apa ja m’he quedat sense poder controlar el ritme, sort que tot el circuit esta marcat a cada kilòmetre i amb el cronòmetre vaig fent .Primers kilòmetres i veig que puc aguantar el ritme previst bastant còmode, ara es tracte de no afluixar en el repetjons. Van passant els kilòmetres i nomes perdo alguns segons . Canvi de sentit, arribo molt sencer i penso ja esta, ara toca apretar, a cada kilòmetre començo a baixar segons, kilòmetre 15, una hora clavada i penso, tot és baixada, per poc que baixi de 4min/km rebaixo la meva marca, enfilo la llarguíssima recta i apreto una mica més , de sobte em comença a venir un flato ,”trata de arrancarlo Carlos!!!”, veus l’arc d’arribada allà al fons i no arribes mai, afluixo i res no se’n va, finalment creuo l’arribada 1:24:23. Llàstima del flato, però no em puc queixar, m’ha passat per al·lucinat i per anar més ràpid del que segurament podia en aquestes alçades de temporada. El més positiu és que he pogut igualar la meva marca, refredat i amb els meus totxos de sabatilles d’entrenament, i sobre tot que ara estic més tranquil en veure que vaig pel bon camí. Ja saps Josep, soc un cabezón!!!
Destacar la cursa de la resta de companys en David 1:37:45 que venia d’una lesió, la Marina 1:40:07 i real 1:38:07 mostrant una progressió important, les debutants i la resta de companys ,alguns amb molt poc entrenament però que no es van voler perdre una de les millors Mitjes Maratons de Catalunya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario