Mitja de Banyoles.

Bé ,vaig a actualitzar això una mica que ja cansa el pavo de la bicicleta, però entre la nevada una cosa i l’altre…resumiré una mica aquestes ultimes setmanes. Motivació dalt de tot ja que hi ha dies que amb la fred que esta fent, el més fàcil seria quedar-se a casa, tot i així amb en Josep i la Marina quan pot, ens estovem de valent els caps de setmana amb la bici. També m’alegro molt de tornar a veure en Viñolas tant motivat tot i els seus problemes, no ha de ser gens fàcil, però tard o d’hora tindrà la seva recompensa. I així en un dels nostres calentons i per preparar els nostres objectius decidim inscriure’ns a la mitja de Banyoles per fer un bon entrenament i veure com estem. Durant la setmana segueixo els entrenaments i em sento cansat com ja comença ha ser habitual, cosa que cada vegada, em cap fica menys, ja que és el toca. Un exemple, el dia anterior a la mitja pujàvem Sant Grau i dos tius ens passen i ens saluden una mica sobrats,en Josep i jo ens mirem,“Uiiiiiiiiiii nano” i nosaltres que no ens piquem...fem un amago, però les cames no estan per gaires alegries, i amb una riallada, decidim que un altre dia serà.
El dia de la mitja recullo en Josep casi dos hores abans i arribem súper tranquils, cafè, WC, recollir dorsals, escalfament, com ha de ser. Objectiu? Cap, les cames ho diran.
En Josep surt com un coet amb els primers, jo pateixo a la primera rampa on em passen un quants fins quedar al meu joc, on pràcticament no em passa ningú més, no tinc xispa però mantinc un ritme de 4:00 amb bastant-te facilitat. En Josep fa quart lluitant els últims metres amb el cinquè, llàstima d’un problema amb el “flato”, i potser hagués disputat la tercera posició de la general.
Finalment Josep Viñolas 4art 1:15:18 (3er SenM) i jo el 33 1:24:17 (13erVetAM) molt contents i cap a casa tret que m’he assabentat que ja soc “Veterà” en atletisme. Joder, ja començo a ser un avi, bé per un altre banda sempre he dit que ara entrenava per quan fos “veterà o màster del univers” perquè això d’estar en els grups d’edat xungos és una pu...

En Viñolas a l’arribada, les meves no sabem com treure-les del seu súper mòbil.