Com que tinc el meu super mobil amb camara i poll...espatllat, penjo aquesta foto que més o menys.Després d’una nit de “perros” ,el dissabte no pintava gaire millor. Un altre dia sense anar en bici? En això que em bé al cap, una frase d’en Pipo i moltes vegades repetida per en Pere... nenaza!! a veure si agafes la BTT, i vens un dia amb nosaltres!
Agafar la bici de muntanya em venia de gust, però fer la meva primera sortida per muntanya en 6 anys!! amb el Sorru i companya...como que no. Deixeu-me uns dies solet i no pateixis Pere, que em moro de ganes de venir amb vosaltres. Bé, surto de Llagostera començant pel carril bici, quina maquina estic fet! fins arribar a Santa Cristina ,agafo uns caminillos que feia, quan tenia com quinze anys menys i començo a pujar... la mare que em va parir quin dolor de cames, aquesta pujada no s’acaba mai, jo diria que era més curta,arribo a un Mas abandonat ,em sona d’una sortida en moto quan era jove, giro a l’esquerra i vaig a petar a la carretera de Llagostera a Sant Grau, al menys no m’he perdut, ja que entre que no recordo els camins i que mels han canviat... finalment agafo unes baixades i corriols que em porten fins Llagostera i començo a recordar vells temps en que bàsicament pujava per poder baixar, i sento aquella sensació de llibertat a la muntanya ja oblidada. En definitiva molt bon entreno unes 3 horetes i gaudint com un cab... Nois em feu molta enveja, seguint les vostres aventures (colla de l’ escoleta). Nou repte per la temporada, agafar més la BTT.
Agafar la bici de muntanya em venia de gust, però fer la meva primera sortida per muntanya en 6 anys!! amb el Sorru i companya...como que no. Deixeu-me uns dies solet i no pateixis Pere, que em moro de ganes de venir amb vosaltres. Bé, surto de Llagostera començant pel carril bici, quina maquina estic fet! fins arribar a Santa Cristina ,agafo uns caminillos que feia, quan tenia com quinze anys menys i començo a pujar... la mare que em va parir quin dolor de cames, aquesta pujada no s’acaba mai, jo diria que era més curta,arribo a un Mas abandonat ,em sona d’una sortida en moto quan era jove, giro a l’esquerra i vaig a petar a la carretera de Llagostera a Sant Grau, al menys no m’he perdut, ja que entre que no recordo els camins i que mels han canviat... finalment agafo unes baixades i corriols que em porten fins Llagostera i començo a recordar vells temps en que bàsicament pujava per poder baixar, i sento aquella sensació de llibertat a la muntanya ja oblidada. En definitiva molt bon entreno unes 3 horetes i gaudint com un cab... Nois em feu molta enveja, seguint les vostres aventures (colla de l’ escoleta). Nou repte per la temporada, agafar més la BTT.
2 comentarios:
T'esperem company,t'esperem.....!!!Diuen que aquest diumenge fara bo,un bon dia per venir tu i la EXPLOSIVE a morir amb nosaltres, de bon rotllo ehhh!!!!apa chau,chau,chaaauuuu!!!
Aquest diumenge qui morirà serè jo , vaig a la Mitja de Granollers i no les tinc totes.
La Explosive és indestructible,i nomes és per mans de col•leccionista* com les meves,vosaltres no ho enteneu... és com Chevrolet del 67 però en bicicleta. Tot i que el diumenge vaig tastar el que son unes suspensions actuals i em penso que la Kona la posaré definitivament en una vitrina.
*dicese del tiu que desempolsega i treu una relíquia molt de tant en tant.
Publicar un comentario