Ja s’acaba la bona vida, 106 dies per l’IM de França.

Setmana completeta després de passar la setmana passada pel dentista, per fer una petita intervenció que em té fins els coll...i el que em queda. Tot i els punts , antibiòtics, etc... estic molt content, no he tocat la piscina “com la he trobat a faltar” per risc d’una més que possible infecció, però m’he dedicat a córrer 32km i bicicleta 200km a falta de la sortida de demà amb el “mister”. Avui 120km amb un sol esplèndid, una mica de vent i una grata sorpresa, he conegut L’Emi de Girona i m’ha semblat molt bon tio, ens em trobat a l’entrada de Santa Cristina i em anat plegats fins a la sortida de la Bisbal , després jo he continuat cap a Torroella i ell cap a Girona. Em començo a trobar millor en bici, tot i el vent de cara no m’he arrossegat com d’altres vegades ,només un ensurt arribant a Sant Antoni, amago de pajara que he pogut salvar amb un gel. Però el més positiu és la sensació de que vaig assimilant l’entrenament i que em trobo amb ganes de començar a preparar l’IM. Per preparar-lo estic estudiant la possibilitat de fer varies marxes cicloturistes com la Terra de Remences en la que ja estem inscrits i alguna mitja més, s’ha d’acabar de parlar amb l’entrenador.