Recapitulem.

Després de Banyoles vaig començar l’entrenament específic de l’Ironman i con he dit alguna vegada... o entreno o escric al blog, i es que no em queda temps per res més. Llargues tirades en bicicleta i dures transicions tot solet, posant-me a prova tant física com mentalment com mai ho havia fet ,ja penjaré algun d’aquest entrenaments.

Sort de la Marina pels seus ànims en moments de defalliment i de la seva comprensió, tot i que ho ha passat pitjor ella que jo amb el collons del Master .El Viñolas que tot i els seus mal de caps,sempre que va poder amb va acompanyar en algun entrenament, i el detallàs d’acompanyar-me a Nice.També el Pipo que em va rescatar dues setmanes abans de la cursa, d’una trencadissa mental important degut a l’esgotament i que gràcies als seus consells d’alimentació i de sentit comú vaig poder superar.

Acomiadant la família abans d’un entreno.