I Marató de muntanya de L'ardenya

Després de l’ICAN i una vegada aclarit l’origen d’un doloret que m’emprenyava i amb les bones sensacions que vaig tenir l’any passat , començo la pretemporada molt animat.

Però com sempre als últims anys després d’un any a tope, l’any següent és un desastre , cosa que ens fa replantejar algunes coses. Amb tot això tant la Marina com jo estem unes setmanes bastant desmotivats, i ja se sap quan no estàs bé ... a perro flaco todo son pulgas.

M’obligo a entrenar i surt la idea amb uns amics de tota la vida de fer la Marató de muntanya de L’ardenya. En un moment de demència m’engresco, i faig una de les bogeries més gran del últims anys , en les pitjors de les condicions possibles (poc entrenament, refredat, etc...) prenc la sortida de la Marató i la Marina de la Mitja. Acabo en 17ª posició a gairebé una hora del maquina d’en Roberto.

M’ho passo teta tot patir com un cabró.

L’any vinent repetirem , espero que millor preparat, ja que tinc la imatge del Google deixant-me tirat gravada al foc, jajaja.