Quines ganes que tenia de sortir en bicicleta amb solet. Amb les cames una miqueta tocades però satisfets ens em llevat avui dilluns, després d’un cap de setmana complert en el que em començat a pujar el volum de kilòmetres de bicicleta. Uns volums que han de servir per augmentar la nostre confiança sobre tot la de la Marina que no fa més que repetir-me “Richi, no se pas si acabaré aquesta cosa”. I tot s’ha de dir s’ha portat com una campiona. Dissabte sortida de Llagostera fins a Sant Feliu, i per la costa a Tossa, dir que és una passada la de triatletes i ciclistes que t’arribes a trobar, tornada a Llagostera,Romanya,Calonge,La bisbal per la Ganga, Santa Pallaia,Cassa,Caldes,Llagostera total 142km. Diumenge tornem-hi sortida a les 9:00 de la BP amb la colla d’en Tope (quina enveja l’ambient d’aquest nois i el poder de convocatòria d’en Tomàs) i anem rodant fins Cassa per pujar Santa Pallaia,(els arbres ja em saluden al passar), La Bisbal on el ritme va pujant i les nostres cames es ressenten del dia abans i decidim deixar-nos anar per continuar amb el nostre ritme més suau tenint en conta que després volíem córrer.
Bé fem la volta per Torroella per tornar a la Bisbal, etc... 104km amb les cames com flams decidim fer una transició a córrer pensant que no faríem més de 15min. Comencem i la Marina nomes em pregunta que cap a on amen per mentalitzar-se, la vaig enganyant i agafem direcció Castell D’Aro pel carril bici per tornar a Sant Feliu amb la Pu...de que havíem de fer tota la pujada fins la BP on teníem el cotxe.
Finalment 1:15min després, arribem al cotxe cansats però satisfets. Ja m’hagués agradat ser capaç de fer aquets entrenaments l’any passat a dos mesos vista.
Marineta t’ho has de creure més, que fent els deures s’aproven els exàmens!
Té gracia que jo digui això quant al cole era un desastre.
Bé fem la volta per Torroella per tornar a la Bisbal, etc... 104km amb les cames com flams decidim fer una transició a córrer pensant que no faríem més de 15min. Comencem i la Marina nomes em pregunta que cap a on amen per mentalitzar-se, la vaig enganyant i agafem direcció Castell D’Aro pel carril bici per tornar a Sant Feliu amb la Pu...de que havíem de fer tota la pujada fins la BP on teníem el cotxe.
Finalment 1:15min després, arribem al cotxe cansats però satisfets. Ja m’hagués agradat ser capaç de fer aquets entrenaments l’any passat a dos mesos vista.
Marineta t’ho has de creure més, que fent els deures s’aproven els exàmens!
Té gracia que jo digui això quant al cole era un desastre.
4 comentarios:
hola a tots dos,
Marina tens de fer cas a n'en Richart, t'ho has de creure per que tu pots fer-ho. No recordo que jo fes els entrenaments que tu portes quan vaig anar a Malaysia amb en Josep i ho vaig acabar per que creia en mi, i sobretot gracies també al recolçament de la gent, que tu també tindràs
Quina gran enveja que hem feu, sana això si.
Vinga nanos molts d'anims a tots dos i una abraçada, vosaltres podeu
Enhorabona a tots dos per aquests entrenos, quina enveja que em feu...!!! Jo a veure si tinc sort amb el temps aquesta setmana i puc fer alguna cosa decent!!
Respecte als dubtes de la Marina sobre si l'acabarà, nomes que sàpiga que jo MAI havia fet entrenos com aquests abans de l'Ironcat, nomes li falta creure-s'ho, els deures els teniu força avançats!!
Ànims i a seguir!!!!
ei, moltes gràcies per els ànims. La veritat és que estem entrenant basatant i jo tapoc estic massa acostumada a moure'm en aquests volums. Tinc la sensacio que quan acabi la bici no seré capaç d'aixecar les cames per a córrer, ja que em queden com dos fustes. Suposo que us haig de fer cas als ironmans veterans, però haig d'entrenar més el "coco", ja que a vegades se'm fa més difícil controlar els pensaments que la duresa de l'entrenament.
Moltes gràcies a tots per els anims, en sèrio!!!
Ostres Marina!
I tant que l'acabaras!!ÀNIMS !!!!!
Publicar un comentario